Virginia Amposta (Pinell de Brai, 1903 – Barcelona, 1939) va ser una Mestra i Sindicalista catalana. Destacada activista, dirigent política i sindical, que va tenir una important presència i visibilitat pública, a nivell local, tant a Pinell de Brai, com a Sant Vicenç dels Horts –a inicis de la Revolució–, i, posteriorment a Viladecans, fins a inicis de 1939.
L’educació va constituir un dels grans compromisos socials de la democràcia de la Segona República i les mestres com Virginia Amposta si van abocar plenament . L’objectiu era configurar l’estat docent, que portaria la cultura i l’ensenyament als racons més remots del país per a construir una societat més justa, lliure, laica, equitativa i solidària.
El 25 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar en la vila on residia. Allà va ser detinguda per la falange de Sant Vicenç dels Horts, traslladada primer a Molins de Rei i després a la presó de L’Hospitalet de Llobregat. Al mes de març se li va fer, amb 20 encausats més, un judici sumaríssim on va ser condemnada a mort, a l’acusació van dir: “Fue luego maestra de párvulos, lo que aprovechó para hacer entre ellos propaganda disolvente”. Traslladada a la presó de dones de Les Corts, finalment fou afusellada, al parapet del Camp de la Bota, el 8 d’agost de 1939.
El seu cos fou enterrat a la fosa comuna del Fossar de la Pedrera de Montjuïc. Un memorial bastit allà, recorda el seu nom i el de moltes altres, víctimes de la repressió franquista.