TANCADA DONES PATRONAT

Per: Comissió Memòria i Gènere

La Comissió Memòria i Gènere la conformen un grup d’entitats amb un objectiu comú: crear un procés de treball horitzontal, participatiu i compromès amb la recuperació de la memòria històrica de les dones. Constituint una comunitat de transferència de coneixements, experteses i recursos.

Publicat: 18/09/2022

DONES DEL BESÒS. Des de la Comissió Memòria i Gènere i l’Associació de Dones Àmbar Prim, a partir de l’experiència del Projecte “El Camp de la Bota amb ulls de Dona”, ens proposem avançar i seguir recopilant la memòria del barri Besòs i amb aquesta memòria, el protagonisme que van tenir les dones.

Amb “El Camp de la Bota amb ulls de dona”, ens van relatar quines van ser les lluites per la supervivència en unes condicions urbanístiques i d’habitatge precàries i ens van deixar una lliçó; les dones, son capaces d’organitzar-se, de crear xarxa de suport, de crear serveis per resoldre el dia a dia i la criança dels fills i filles. Amb això ens encoratgem a seguir fent recerca.

DESCRIPCIÓ

El barri del Besòs, tal com el coneixem a l’actualitat,  neix a partir de la segona meitat del segle XX  com a polígon d’habitatges de protecció oficial, que es  va incloure al «Plan de Urgencia Social» del Ministerio de la Vivienda de 1957.

Entre els anys 1950 i 1960, hi ha una gran transformació passant de camps de conreu a fàbriques i blocs d’habitatges. Amb la construcció del nou barri acaba desapareixent tot vestigi de les Masies de la zona: Can Roses, Can Pujades, Cal Gras, Can Barrina i Casa Cremada.

“ JA SOM AL BARRI”, ens diuen les dones participant del projecte el Camp de la Bota amb ulls de dona”, …. però tot esta per fer. Això ens ratifica la precarietat com es va construir el barri Besòs i les condicions que es van lliurar els habitatges. tot estava per fer.

METODOLOGIA

La Cartografia es la eina metodològica que ens permet construir un coneixement des de la participació i el compromís social, utilitzant instruments tècnics i vivencials,  les veus, la recollida de la memòria oral de les veïnes que van protagonitzar els fets es un element central de la proposta, apropa la comunitat al seu espai geogràfic, sòcio-econòmic, històric i cultural. La motivació, ens permet obrir nous espais i formes de participació i te a mes un element vertebrador de la participació. Validat tot plegat per informació d’arxius i hemeroteques, que ens permet entendre una part de la història del barri. I, en el cas que ens ocupa constatar que la situació de la construcció dels habitatges al barri del Besòs, va ser precària des del minut zero quant comencen a viure-hi les seves veïnes i veïns.

ACTIVITAT

PASSEGEM, OBSERVEM, IDENTIFIQUEM. De les diverses passejades urbanes que hem anat fent, amb les dones del barri Besòs, pensades sempre com la oportunitat de convertir el barri en un espai que es pot estimar i re-significar, hem anat identificant diversos focus d’interès. Un d’ells es la lluita per l’habitatge que es va produir als anys 70 i el que va representar un fet molt destacat. La tancada de les dones al Patronat de l’Habitatge Municipal de Barcelona.

EL BLOC 37. UNA REFERENCIA IMPORTANT EN AQUEST PROJECTE

“El barri s’anava omplint de persones i, per mes que els anys passaven, encara i dominava l’olor de pols i ciment (…) Es començaven a obrir les primeres escletxes als edificis nous de trinca i el nostre carrer Bolívia, amb Marroc i els paral·lels formaven un estrany oasi, diminut, vell, entre blocs gegants” Maria Barbal- Carrer Bolívia – 1999

El bloc 37, un element central del conflicte i motiu per impulsar la tancada al Patronat.

Durant una de les passejades observatories dintre del projecte, ens trobem davant del bloque 37, actualment Cristòbal de Moura 230. Confirmem que tota la moguda, problemes d’enfonsaments i haver de tirar blocs comença l’any 1976. Aquesta data la tenim de referencia com l’inici del procés del que va ser la tancada. Ho confirma la Lluïsa Milan, els seus pares hi vivien en aquells moments.

Explica l’Aurora Ribera i així ho confirmen la resta del Grup, que era tal el perill que tenien els pisos, que els Bombers estaven contínuament al barri.

Comenten tant la Lluïsa com l’Aurora que es l’únic bloc que es va fer pis x pis, que aquest va ser l’acord que es va aconseguir amb la tancada.

El nucli central del problema que provoca la tancada la te el bloque 37, però en total comenten que eren tres blocs que es van haver de tirar per reallotjar els veïns. El bloc del carrer Marsala i el bloc del carrer Catània 3, actualment als baixos hi ha l’Associació Àmbar Prim.

Al bloc del carrer Salern, ens comenten les dones que ja no es va mantenir pis x pis, les condicions van ser diferents. Allà hi vivia la Loli Navais (presidenta de l’Associació Àmbar Prim), va ser traslladada a Cristòbal de Moura on encara viu ara.

Les veïnes i veïns del bloque 37, els va reallotjar als blocs de Pisos de Rambla Prim. Blocs que estan entre Llull i Pallars. La Ana Canillas ens ho comenta i encara actualment ens diu hi han persones que ens poden parlar d’aquests trasllat.

RESULTATS

La tancada al Patronat de l’Habitatge, es va produir el mes de maig de 1977, va durar quinze dies, les dones, les seves protagonistes. Però es pot destacar de l’experiència que elles, no van descuidar mai les seves responsabilitats de cura de la família.

Posar en valor la lluita de les dones per la millora de les condicions de vida dels barris de la ciutat, específicament com en aquest cas el barri del Besòs, també ens permet seguir potenciant el diàleg polític des de la perspectiva de gènere, com una part del compromís per l’enfortiment de la democràcia des de la base associativa i molt específicament LES DONES.

El projecte avança seguim construint memòria

                                                           Memòria i Gènere, àmbit Besòs

La Tancada de les Dones al Patronat de l’Habitatge – 1977 – Les seves veus, les seves vivencies