La Jornada es la cloenda de tot el procés de treball de recerca i participació de les dones durant la tancada al Patronat de l’habitatge l’any 1977.
Fa 50 anys de tot plegat i hem volgut recordar, conversar i posar en valor el paper de les dones en la transició
Plantejades en format conversa hem volgut anar mes lluny del fet puntual que vam treballar i fer un exercici de memòria col.lectiva , a partir de fer, un mapa de la ciutat, i fer-ho a partir de la reflexió del que van ser les lluites veïnals que van representar la transformació dels barris anomenats perifèrics de nova creació i sobretot el que van representar-hi les dones en aquestes lluites.
Conversem amb l’Amor del Alamo Presidenta de la Federació d’entitats veïnals de Sant Boi i impulsora de diferents moviments associatius de dones.
“ Les dones han estat sempre presents en el moviment veïnal de forma molt activa; no obstant, la seva visibilitat pública, la intervenció en la presa de decisions i la transformació de la realitat interna de les mateixes entitats sovint no ha estat a l’alçada de la important contribució que van fer “
L’AUDIOVISUAL EINA DE MEMÒRIA; EINA PER LA PARTICIPACIÓ: Experiència passat i present sobre la tancada de les dones al Patronat de l’habitatge
Conversem amb Àngels Molina, periodista de betevè i Maria Favà, periodista
El barri del Besòs va néixer durant la segona meitat del segle XX com a polígon d’habitatges de protecció oficial del denominat sud-oest del Besòs, inclòs al Plan de urgencia social del Ministerio de la Vivienda, del novembre del 1957.
Barris amb habitatges construits des de la promoció pública amb molta precarietat , fet que va tenir com a conseqüència l’aparició de tota mena de problemes estructurals, que van fer que els veïns i sobretot les veïnes, es mobilitzessin.
El que va fer vessar el got va ser l’aparició, d’unes escletxes al bloc 37 i l’enfonsament d’uns baixos comercials, a principis del 1977. Arran d’això es van convocar d’assemblees multitudinàries, liderades per les dones el barri, i es va prendre la decisió d’ocupar la seu del Patronat de l’Habitatge, que es negava a atendre les reclamacions.
La tancada va començar el 13 de maig de 1977 i va durar 15 dies, i les dones en van ser protagonistes. La seva acció va generar la solidaritat i la mobilització de tot el barri i va representar un punt important d’inflexió en la negociació per millorar les condicions dels habitatges més afectats.
La tancada de les dones i la lluita per la democratització de l’Associació de Veïns va constituir un pas endavant en la renovació del moviment veïnal al Besòs. A la nova junta de l’entitat que tingué lloc al mes d’abril de 1978 —fins aleshores en mans de grups ultres franquistes—, les protagonistes de l’ocupació del Patronat van crear la primera vocalia de dones.
La Maria Favà ho va viure en primera persona com a periodista i ens explicar ens aquells moments que va representar seva experiència.
Aprenentatges extrets
- Encara es necessari posar en valor la lluita de les dones per la millora de les condicions de vida dels barris de la ciutat, ens permet seguir potenciant el diàleg polític des de la perspectiva de gènere, amb el valor de la mirada històrica.
- Es molt necessari l’enfortiment de la democràcia des de la base associativa específicament la d’entitats i grups de dones dels nostres barris, peça clau pel coneixement de les necessitats.
- La construcció d’aquests barris ja sorgeix d’unes lleis que ho permetien tot. Una llei de la dictadura i encara s’arrosseguen les seves conseqüències.
- Malgrat tot, les dones encara seguim sent invisibles