Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia Barcelona, 1931 – 2016. Dibuixant, humorista gràfica o ninotaire, periodista i escriptora catalana
És una de les grans pioneres de l’humor gràfic al nostre país. Les seves vinyetes intel·ligents, agudes i modernes, tant pel que fa a la temàtica com a l’aspecte gràfic, van retratar una època i, avui dia, continuen reflectint alguns aspectes de la nostra societat, especialment els relacionats amb la situació de les dones.
A més, va defensar la lluita feminista durant el franquisme, una reivindicació pràcticament exclosa en l’antifranquisme. Ho va deixar ben palès a ‘Mujercitas’ (1975), una obra que qüestionava totes les imposicions que patien les dones des del naixement.
Va estudiar art a l’Escola Massana i va començar a publicar vinyetes als anys 60 a la revista ‘Oriflama’. El seu primer llibre, ‘Maternasis’ (1967), era inequívocament feminista, i mostrava el tarannà d’una dona que definia així la raó de la seva lluita:
«O et rebel·les o et resignes. Si et resignes, és possible que deixis de patir… però a mi això de la resignació em fa molta angoixa”.
Col.laboradora com a ninotaire i cronista en diverses publicacions, tant nacionals com estrangeres, com ara: Clij, Cuadernos de pedagogía, Diari de Barcelona, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Vindicación Feminista, Dúnia, El Món, L’Hora, Oriflama, Emakunde, Linus, Charlie Hebdo i Brigitte a Por favor i Saber, de les quals va ser cap de redacció.
El 2000 va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic, el 2003, la Rosa del Desert, premi a la trajectòria professional atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, i el 2007 la Creu de Sant Jordi. Va morir a Barcelona el desembre de 2016
L’any 2022 el Museu Nacional d’Art de Catalunya, prenent el nom del seu llibre Maternasis, va presentar una exposició de creadores que han treballat temes dels quals la dona ha estat desposseïda, com l’embaràs.
Entre les seves obres destaquen ‘Y fueron felices y comieron perdices’ (1970), ‘Pels segles dels segles’ (1971), ‘La educación de Palmira’ (1972), l’esmentada ‘Mujercitas’ (1975) i Cambios y recambios (1983). També ha deixat obra narrativa: els llibres ‘Cinc cèntims (Una dotzena de contes)’ (1981), ‘Inventari de l’últim dia’ (1986) i ‘Mals endreços’ (1998).