Maria Dolors Renau- Barcelona, 1936 – Sant Cugat del Valles, 2019
Feminista, psicòloga, política i escriptora. Com a psicopedagoga va treballar especialment amb infància i adolescència amb problemes escolars i d’ adaptació social. Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va ser diputada al Congres l’any 1982 i Eurodiputada el 1986-1987. De 1999 a 2003 va ser presidenta de la Internacional Socialista de Dones. Les seves publicacions destaquen pels seus treballs com a psicopedagoga i les seves reflexions sobre Dones i poder.
Com a presidenta de la Internacional Socialista de Dones, en la seva primera intervenció va destacar la necessitat de «feminitzar la política i els partits, per que puguin complir la seva funció social i posar en marxa projectes de majories», davant de dones de partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes de 96 països.
Ha publicat diversos articles a revistes com Cuadernos de Pedagogia i Leviatan.
A la seva jubilació es dedica especialment a la formació de dones polítiques. L’any 2009 va publicar el llibre «La voz pública de las mujeres» en què planteja les conseqüències que ha comportat per al desenvolupament humà l’absència de les dones a la vida pública i posa en relleu com les dones estan treballant des d’un nou punt de vida per «civilitzar la vida pública i eradicar la violència».
Se li va concedir la Medalla al Treball President Macià i la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya como reconeixement a la tasca dels primers diputats i diputades catalans al Parlament Europeu.