Ma. Lluïsa Algarra Coma (Barcelona, 1916 – Mèxic, 1957) va estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va ser nomenada Jutge de Primera Instància i d’Instrucció de Granollers, esdevenint així el 2 de desembre de 1936 la primera jutgessa de Catalunya i de tot l’estat espanyol. quan tenia tot just vint anys va escriure una obra de teatre en català, Judit (1935). El diari La Publicitat saluda el seu nomenament amb el titular “El primer jutge femení a Catalunya”, i l’insta a “rompre vells motlles per tal d’estructurar una millor justícia social”. Va ser nomenada pel llavors Conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin (Partit Obrer d’Unificació Marxista). Tanmateix, dos mesos més tard va caure en desgràcia davant del PSUC i fou degradada a auxiliar de jutjat.
Algarra s’incorpora al periodisme un cop iniciada la guerra, publica a La Rambla i Última Hora, col·labora a la revista femenina Companya on escriu un seguit d’articles sobre temes jurídics, i també a Catalans, on publica una entrevista a la diputada Margarita Nelken i el reportatge “Com i per què es divorcia la gent a Catalunya” (gener i març de 1938). És remarcable el seu treball com a comentarista jurídica.
Va participar activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat a Barcelona el 1937, en el qual va presentar l’informe Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista.
A la fi de la guerra civil es va exiliar a França. Durant la segona guerra mundial col·laborà amb la resistència francesa. Fou empresonada un temps al camp de concentració de Vernet fins que aconseguí marxar a Mèxic el 1939, on es va naturalitzar i es va casar amb el pintor José Reyes Meza.