Gerda Taro, Stuttgart, agosto de 1910 – El Escorial, juliol 1937 Fotoperiodista
Gerda Taro va ser una de les primeres dones que va exercir i va gaudir de reconeixement com a fotoperiodista. El seu treball es va desenvolupar sobretot durant la Guerra Civil Espanyola. El seu veritable nom era Gerta Pohorylle i va néixer a Stuttgart, Alemanya, l’1 d’agost de 1910. Els seus pares eren jueus polonesos.
Gerda era una jove que es va involucrar als moviments obrers de tendència socialista. El 1933 va haver de refugiar-se a París a causa de la persecució nazi que patia Alemanya i desprès d’haver estat detinguda. Va ser allà on va conèixer Endre Frieddman. Gerda i Endre van començar una relació sentimental que duraria fins a la mort de la fotògrafa. Van canviar els seus noms per Robert Capa i Gerda Taro, suposadament inspirats en Frank Capra i Greta Garbo. Es van inventar una nova història personal per viure com a fotògrafs. Robert va ensenyar fotografia a Gerda i Gerda va arreglar el descurat aspecte de Robert.
L’agost del 1936 Gerda Taro i Robert Capa van arribar a Espanya pel seu compte i risc en plena Guerra Civil. El seu objectiu era documentar la causa republicana per vendre les fotos a la premsa francesa
Gerda Taro es va convertir en una avançada del fotoperiodisme. La seva breu trajectòria es compon gairebé exclusivament de dramàtiques fotos dels fronts de la Guerra Civil espanyola. Tot i que també retrata l’alegria al mig del drama.
Gerda Taro i Robert Capa van viatjar pels fronts republicans espanyols tant junts com per separat. A finals del 36 van iniciar una feina en què Capa gravava amb una càmera mentre ella feia les fotografies.
El 2008 es va descobrir La Maleta Mexicana, una caixa amb 4.000 negatius de la Guerra Civil Espanyola realitzats per Gerda Taro, Robert Capa i David Seymour. Aquesta col·lecció va revelar que moltes de les fotografies signades com Robert Capa eren en realitat de Gerda Taro. A Gerda li deien «La petita guineu vermella» pel seu color de pèl, la seva joventut i la seva habilitat. Tenia vocació periodística, vista de fotògraf i sempre trobava el lloc per fer les millors fotos. I era molt valenta per estar a primera línia del front de guerra. Tant de valor li va costar la vida.
Del seu treball en solitari, el reportatge més important va ser el de la primera fase de la batalla de Brunete. Va ser testimoni del triomf republicà en aquesta fase. El reportatge es va publicar a Regards el 22 de juliol de 1937 li va reportar un gran prestigi. A la Maleta Mexicana es van trobar fotografies fetes a la seva estada a Barcelona l’agost del 1936, fotos a les Milicianes i la foto del nen soldat entre d’altres, Barcelona vivia en aquells moments una gran eufòria revolucionaria.
Gerda Taro va morir el 26 de juliol de 1937, sis dies abans de fer 27 anys. S’havia enfilat a l’estrep d’un cotxe de les Brigades Internacionals durant el replegament de l’exèrcit republicà. Uns avions enemics volant a baixa altura van provocar que caigués a terra i un tanc que maniobrava en aquell moment la va atropellar. La van traslladar a l’hospital anglès de l’Escorial on no van poder fer res per salvar la vida. Va ser enterrada a París amb tots els honors que mereixia una autèntica heroïna republicana. Va ser la primera fotògrafa dona que va morir mentre informava d’una guerra.