Gavina Dolores Viana Viana ( Donostia, 19 febrer 1891 – ) Va Organitzar i dirigí les Milícies Antifeixistes Femenines del Front Popular a l’inici de la Guerra Civil i va ser secretària del Socors Roig Internacional.
“La seva entrega i participació com a combatents en la lluita contra el feixisme va ser cabdal en l’estratègia bèl·lica per part del bàndol republicà”
Les combatents – Balló – Berger
Nascuda a Donostia, era la tercera filla del matrimoni format per Manuel Viana Álvarez de Castañeda i Estefania Viana Fernández. Els Viana foren una família molt arrelada a la cultura basca. Es desconeixen els motius pels quals Gavina Viana es traslladà a viure a Barcelona, però s’integrà ràpidament i en una entrevista publicada l’any 1933 al setmanari La Rambla de Barcelona, expressava la seva voluntat d’aprendre i parlar correctament el català.
Vinculada al socialisme, la premsa sovint es feu ressò de les seves opinions. En la campanya electoral de 1933, participà en mítings per tot Catalunya i les Illes Balears. Fou una oradora brillant i convincent, donava suport a la lluita de classes, denunciava el caciquisme i el clericalisme, i sobretot defensava els drets de les dones, que per primera vegada exercien el vot.
El febrer de 1936, novament en campanya electoral, Gavina Viana parlà en nom de la Unió Socialista de Catalunya, dintre la Coalició del Front d’Esquerres, que aquesta vegada guanyà les eleccions.
Entre el 17 i el 20 de juliol de 1936, es va produir la sublevació militar del General Franco. A Barcelona, les forces d’ordre públic, juntament amb els membres de les organitzacions del Front popular i el sindicat CNT van aturar el Cop d’Estat i es van mantenir fidels a la República. S’inicia la guerra civil.
El 21 de Juliol, a manca d’un exèrcit professional, es creà el Comitè de Milicies Antifeixistes per organitzar militarment els combatents que sortien cap els fronts de batalla. El 30 de juliol es constituïren les milícies femenines, que s’ocupaven de les seccions de Propaganda Sindical, Política i Premsa, i Assistència Social. Gavina Viana, que s’havia afiliat al PSUC, fou l’encarregada de dirigir la secció de Guerra.
«Elles empunyen l’arma perquè són molt conscients, molt més que ells, del que està en joc»
Balló – Les combatents
La formació d’un batalló femení fou un fet atípic i trencador a la història de Catalunya.
Combateren en el desembarcament de Mallorca -allí morí Amalia Lobato Rosique, considerada la primera dona caiguda en combat- i en el front d’Aragó, fins que la creació de l’Exèrcit Popular de la República les forçà a deixar la primera línia de combat i tornar a la rereguarda. Llavors les milícies femenines, amb Gavina Viana al capdavant, es van integrar al Socors Roig Internacional, i realitzaren tasques socials i humanitàries fins al final de la guerra. Gavina Viana va marxar a l’exili el 1939.