RETRAT D’UN BARRI
El Camp de la Bota, amb ulls de dona, es la continuació del Projecte “Dona i afusellada el doble oblit” on es van desenvolupar diverses accions en memòria de les 11 dones afusellades al Camp de la Bota durant la repressió franquista entre els anys 1939 i 1940. Del Camp de la Bota ens ha quedat el trist record de la repressió de la dictadura i d’un barri marginal.
La violència extrema cap a les víctimes que van ser afusellades no ens pot fer oblidar la violència estructural que van viure els veïns i veïnes del Barri del Camp de la Bota, durant els anys que van durar els afusellaments, que van tenir de conviure amb una de les situacions més cruels que provoca la venjança dels guanyadors d’una guerra que mai s’havia d’haver produït.
El Camp de la Bota, va ser un barri de persones treballadores la majoria provinents de la immigració, rescatar-lo de l’oblit posant en valor les lluites per la supervivència, però posant èmfasi en la perspectiva de gènere, dona valor a l’aportació que les dones han fet sempre, a com en construït estratègies per sobreviure en la precarietat a fomentar la convivència col·lectiva i sobretot a tirar endavant la cura de l’entorn familiar.
La ciutat de Barcelona va viure molts anys d’esquena a la realitat que vivien moltes famílies, uns anys grisos de la nostra ciutat que van permetre que existissin els anomenats barris de barraques.
LES DONES, LES GRANS INVISIBLES DE LA HISTÒRIA
A les dones des de sempre se’ls ha negat un paper com a subjectes directes de la història, reduint el seu camp d’acció a l’espai privat, a la no història: les tasques familiars, inclús el treball remunerat fet per les dones ha estat considerat com a no treball, no cabien dins de la història, son coses marginals.
Hem prioritzat recuperar la memòria del Camp de la Bota, posant la mirada més enllà de la seva dimensió física de l’espai que va ocupar, incorporant la mirada de les dones, potenciem la reflexió sobre la seva representació en l’espai públic i les relacions que s’hi estableixen.
Només així, podem veure també des d’una perspectiva crítica la història del Camp de la Bota, com una part essencial de la història de la ciutat de Barcelona. Descobrir espais ignorats de la historia local i donar-los rellevància i visibilitat a la ciutat. Es tracta de contribuir amb modèstia però amb convicció a refer la història, donant valor i veu a les aportacions de totes les dones en tots els àmbits.
AMB ULLS DE DONA
Durant dos mesos les dones es van reunir per construir una història col·lectiva del Camp de la Bota a partir de les seves experiències viscudes com a veïnes d’aquest barri. Tirant de la memòria, de les seves mans i de les fotografies personals, Carmen Morillo, Ana Canillas, Angeles Estévez i Maria Elena Estévez (veïnes del Besòs i integrants de l’Associació de dones Àmbar Prim) van portar al present llocs, persones, anècdotes, sensacions, sentiments de l’època en que hi van viure o van tenir relació amb el barri (1953-1962).
Llocs populars com “el bar de la Montserrateta, el safareig, les quatre torres, la guarderia los Ángeles, el bar del Pascual, la Renfe” així com noms d’alguns personatges van cobrar vida a través de les narracions de les dones.
Pobles com Nerja, Màlaga, Cabra donen compte de la procedència de molts dels habitants del Camp de la Bota i de la migració interna a Barcelona.
Els treballs realitzats per elles, les seves mares i altres veïnes -com cosir, rentar la roba, auxiliar en la guarderia, netejar cases en les zones altes de la ciutat, -ens mostren al mateix temps el tipus de feina que feien les dones, la seva lluita diària com a treballadores i qüestiona també l’afirmació que “les dones estaven només a la llar”.
Les reflexions de les participants van posar sobre la taula les llargues jornades de treball dins i fora de casa, els trajectes diaris que feien a peu per desplaçar-se a la ciutat, l’escola, les relacions amb el veïnat, amb l’administració local, les condicions de precarietat, la repressió i la censura de la dictadura franquista.
Aquesta mirada del camp de la bota construïda i narrada per les participants recupera també la historia de milers de dones que van viure a altres barris de Barcelona, als que s’anomenava les barraques.
UN PROCÉS PARTICIPATIU I COL.LECTIU
Parlar de la memòria no sempre es fàcil i no sempre tothom vol parlar-ne sobretot si a anat carregada de dificultats, però les dones veïnes del Camp de la Bota van iniciar un procès de compartir, valorar i transmetre les seves experiències i vivencies dels anys que ho van viure.
Això ens ha motivat a seguir per aquests camí i durant el procès s’han anat animant altres veïnes també a compartir vivències.
S’ha creat xarxa, aliances, suports i aprenentatge, que ens han de permetre obrir nous espais col.lectius per la memoria en un futur .
COMISSIÓ MEMÒRIA I GÈNERE. Projecte realitzat al Desembre de 2016