“ La violència pot ser justificable, però mai serà legitima”.
Hanna Arendt
L’any 2014 iniciem aquest projecte. Feia 75 anys del final de la Guerra mal anomenada civil, l’entrada de les tropes franquistes a les ciutats i viles de Catalunya significava l’acabament d’una guerra que s’havia iniciat trenta mesos abans per la rebel·lió militar contra el règim legítim de la República.
La repressió i la censura van ser dos dels grans pilars que va utilitzar el règim feixista per mantenir i assegurar-se el control sobre la població. Amb aquesta proposta vam voler retre homenatge a totes les dones que van patir la repressió franquista un cop enderrocada la República i que, per la seva doble condició de dones i represaliades, van passar a ser ciutadanes de segona i van perdre a més dels drets polítics, la seva llibertat.
Però molt especialment volem fer visibles a les 12 dones preses de les Corts que entre el 1939 i el 1940, van ser afusellades al Camp de la Bota. Les volem rescatar de l ‘ oblit dins l ‘ oblit.
Es també un homenatge extensiu a totes les dones que van patir la repressió franquista que per la seva condició de dones van ser especialment castigades, l’objectiu segons la norma que van implementar era retornar a les dones al lloc que creien que les corresponia. A la bona condició d’esposes, mares, cuidadores i callades.
Nomenar-les, es rescatar-les de l’oblit, per tant ens marquem l’objectiu de posar a l’espai on va estar el Parapet d’afusellament, una placa amb els seus noms, les 12 dones afusellades al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1940, 12 preses de les Corts
Carme Claramunt Barot, Eugènia González Ramos, Neus Bouza Gil, Encarnació Llorens Pérez, Cristina Fernández Pereda, Ramona Peralba Sala, Dolors Giorla Laribal, Magdalena Nolla Montseny, Elionor Malich Salvador, Virginia Amposta Amposta, Assumpció Puigdelloses Vila, Inés Jiménez Lumbreras
Aquest ja es un espai de memòria, trista memòria però que cal tenir molt present , te la senyalització del Memorial que recorda que es van afusellar 1717 persones i que 12 d’elles eren dones.
I, un record molt especial a l’amiga Àngels Rosell, presidenta de l’Associació Les Adrianes, que com sempre amb la seva gran generositat, experiència i coneixements de la realitat de les dones als barris en transformació ha sigut de gran importància per tirar-ho endavant.
Eren dones, preses i roges. Un triple estigma i una triple represàlia que sempre va acompanyar les recluses que el franquisme va confinar a la presó de dones de Les Corts, a Barcelona. Algunes en van poder sortir però, van viure el silenci obligat, la total invisibilitat. https://presodedones.wordpress.com/
La guerra civil i la llarga dictadura han sigut una tragèdia. Una tragèdia que no es pot reparar ni perdonar, però que cal entendre, amb el seu horror i la seva misèria, un sistema brutal basat en el menyspreu i la violència física i moral sobre la ciutadania. Molt especialment amb les dones. Al lloc on es va produir la repressió, s’ha de construir públicament la reparació a les víctimes.
“La història és sempre contemporània, és a dir política” (Gramsci, citat per Traverso, 2005)
BUS DE LA MEMÒRIA
El 12 de Novembre de 2015 s’organitza una ruta per a presentar la nova senyalització de l’antiga Presó de Dones de les Corts i el Camp de la Bota, dos dels principals espais de repressió franquista de Barcelona. La senyalització, promoguda des del projecte per a un Futur Monument a la Presó de dones de les Corts en col·laboració amb la Comissió Memòria i Gènere, és fruit del treball desenvolupat des del Màster en Disseny Urbà de la Universitat de Barcelona. El projecte ha rebut el suport dels Districtes de les Corts i de Sant Martí