Dolors Vives Rodon (Valls, 1909 – Barcelona, 2004) va ser una pionera de l’aviació a Catalunya, i una de les primeres dones en aconseguir el títol de pilot.
De molt jove es va matricular a l’Escola Municipal de Barcelona per estudiar música, piano i violoncel. La professió que va exercir durant tota la seva vida va ser la de professora de piano. A Dolors Vives li va néixer la vocació aeronàutica, quan el 4 d’Octubre de 1932 el doctor Eckner, amb el dirigible Zeppelin, va arribar a l’Aeròdrom Naval de Barcelona
L’ any 1933, la Dolors va ser membre fundadora del club d’aviació Aero popular i es va treure el carnet de pilot. Aquest club intentava posar l’aviació a l’abast de tothom. El 1936 va ser nomenada presidenta del club. A la Dolors Vives la va impressionar veure el vol de la primera dona pilot catalana, Pepa Colomer, amb qui amb el temps faria una gran amistat. Pepa havia tret la seva llicència al 1931, als 18 anys.
Es va beneficiar d’una borsa d’estudis de pilot a l’escola Progreso al 1934. Al 1935 és vocal del Club i amb borses d’estudi fa les hores de vol que li manquen per obtenir la llicència. A l’abril de 1931 ja té la llicència de vol sense motor B1.
Amb l’esclat de la guerra és cridada pel cap de l’Aeronàutica Naval de Barcelona i és mobilitzada com alferes per decret (1 d’octubre de 1936) juntament amb Pepa Colomer. Durant 3 mesos van recórrer amb un hidroavió la costa catalana per vigilar els vaixells enemics.
Al 1938, a conseqüència dels bombardejos franquistes contra l’aeròdrom del Prat es van traslladar els Serveis d’Aeronàutica a la Generalitat i ella passà a traduir documents de l’italià al català.
“Després de la Guerra Civil es va acabar volar, però em queda el record d’ aquella època als llibres i les fotos”. “Uns anys”, va dir, “que no canviaria per res”.