Antònia Adroher Pascual, Girona 1913 – Banyuls de la Marenda 2007, activista, fundadora del POUM i militant del PSC, va viure exiliada a França. Al 1930 va ingressar per lliure a l’Escola Normal de Girona. Tenia amb prou feines 18 anys quan va aparèixer en el cap de la manifestació que celebrava la proclamació de la República, enarborant la bandera tricolor.

Acaba magisteri en 1934 i ingressa en la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) alternant els estudis i el treball amb les tasques sindicals. Va ser mestra a l’escola d’Ultramort del 1934 a 1936. En iniciar la guerra entra a formar part al costat del seu marit de les milícies antifeixistes. Envidua als pocs dies.

Antonia, amb 23 anys, serà la primera dona que ocupi un càrrec polític a l’Ajuntament de Girona, en ser triada Consellera Municipal de Cultura i Propaganda des d’octubre del 36 fins a febrer del 37, com a representant del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista i gràcies al seu intens treball tots els nens i nenes de Girona van ser escolaritzats malgrat les dificultats.

Treballa com a mestra a l’escola Giner de los Ríos fins que en 1939 ha d’exiliar-se a França, a Tolosa de Llenguadoc i estigué en diversos camps de concentració fins que en sortir s’establí a Perpinyà. La seva casa del carrer Printemps fou el centre de resistència de tots els seus amics catalans del POUM. En aquells anys coneix Carmel Rosa, que tenia un fill de 4 anys i era orfe de mare. Es van unir i van recomençar una vida junts. a Banyuls. Amb Carmel Rosa  va fundar el Casal Català de Paris. El 1976, va ingressar en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) com molts altres antics militants del POUM. El 1977 va tornar a Catalunya.