Al Besòs i el Maresme avui mes carrers parlen de dones, set mestres republicanes que van defensar els drets de les dones a través del mes elemental dels drets, la formació, dones represaliades pel franquisme, que van viure l’exili i en el cas de Virginia Amposta afusellament al Camp de la Bota.
Elles son: Anna Canalias Mestre, Antònia Adroher i Pascual, Clémence Jacquinet, Josepa (Pepita) Uriz i Pi, Maria Pi Ferrer, Mercè Climent, Virgínia Amposta Amposta.
Que junt amb Dolors Canals i Farriols, Nazaria March, Anaïs Nin, Neus Bouza i Juliana Morell fan que la feminització de l’espai públic i el nomenclàtor de carrers al Besòs i Maresme arribi al 15%, molt per sobre del conjunt de la ciutat.
“Les mestres van encarnar el model de ciutadanes republicanes independents i ho van transmetre a les seves alumnes”
Un procés participatiu fet amb les dones del barri, iniciat l’any 2018
Passejant i observant, es van identificar 7 zones enjardinades, que ens permetia posar mes noms de dona a l’espai públic. Seguim endavant amb el procés tot esperant tenir la possibilitat de poder negociar aquests nous espais amb el Districte de Sant Martí, per tal de seguir feminitzant el nomenclàtor i així contribuir també a la feminització dels carrer de Barcelona.
El mes de març de 2022, es va fer realitat la proposta –
Amb la descoberta de les noves plaques el barri s’aboca a la reparació del greuge històric de feminitzar el nomenclàtor amb la incorporació dels noms que homenatja set dones lluitadores que honoren set espais públics del barri.
La iniciativa d’aquesta proposta de feminització del Nomenclàtor del Besòs i el Maresme té l’origen en la Comissió Memòria i Gènere de Sant Martí.
A les companyes de la Comissió Memòria i Gènere ens agrada pensar que els carrers son espais per explicar, per fer pedagogia per donar a conèixer lo excepcional que han fet les dones i lo oblidades que estan , ELS CARRERS PARLEN DE DONES contribueix a potenciar la memòria col·lectiva, uns espais mes femenins, per un urbanisme mes amable amb les persones i mes sostenible social i ecològicament, això comporta la observació de l’ espai públic amb ulls de dona.
SEGUIREM PASSEJANT, OBSERVANT, PROPOSANT. SEMPRE AMB ULLS DE DONA.